Moscou
Capital de Rssia. Poblaci: 10.126.424 h (2002 s travessada pel riu Moskva a una altitud mitjana de 120 m. Moltes particularitats del relleu sn conseqncia dels canvis introduts per lactivitat de la poblaci al llarg dels segles. El clima s moderadament continental amb una temperatura mitjana de -10°C (gener) i de 18°C (juliol). La diferncia entre la temperatura del centre de la ciutat (ms elevada) i la de la perifria pot arribar a lhivern a 12-10°C. Al Moskva conflueixen el Jauza que travessa la ciutat pel NE i desemboca al Moskva en el punt ms antic de la ciutat que li don origen i el Setun per lextrem oest de la ciutat. La poblaci s composta en un 89% de russos mentre que la resta pertany a les diverses nacionalitats de la CEI. Moscou posseeix una gran concentraci industrial. La part corresponent a les construccions mecniques sobrepassa el 50% amb predomini de les branques ms complexes i qualificades (torns aparells de precisi maquinria complexa autombils etc). Tot i la preeminncia de la indstria pesant Moscou conserva el seu paper de gran productora en la indstria lleugera i alimentria. La indstria qumica produeix tints vernissos medicaments etc. La indstria pesant s distribuda a les zones sud i est prop del ferrocarril de circumval·laci per on arriben les principals primeres matries i el combustible. De Moscou arrenquen nombroses lnies de ferrocarril que la uneixen amb tots els estats de la CEI; t tamb comunicaci directa per tren amb molts altres pasos. Amb la construcci (1937) del canal Moskva augment la importncia de la capital com a port fluvial. La construcci del canal Volga-Bltica facilita la sortida de Moscou a les mars Blanca i Bltica i la del canal Volga-Don a les mars Cspia i Negra. s important tamb el transport per carretera entre Moscou i moltes repbliques i ciutats de la CEI. Lautopista de circumval·laci de 109 km marca els lmits de la ciutat. Moscou disposa de quatre aeroports. En el transport urb cal destacar el metro clebre per la seva tcnica i per les seves estacions. Seu del govern central de Rssia s tamb el principal centre cultural amb lAcadmia de Cincies de Rssia les acadmies de medicina de pedagogia dagricultura dart i darquitectura amb un gran nombre dinstituts dinvestigaci i de centres densenyament superior i sobretot amb la universitat que porta el nom del cientfic Lomonosov. Hi ha tamb nombroses biblioteques entre les quals es destaca la Biblioteca Estatal de Rssia la ms gran del mn que aplega fons antigament esparsos en altres biblioteques.
Datxa. Casa de camp russa generalment als voltants duna ciutat.
Datxa.
Datxa
Datxa
Datxa
Sant Petersburg
(Nom histric: Peterburg Leningrad Petrograd) Poblaci: 4.437.000 h (est 1992)
Situada en el delta del riu Neva sobre 42 illes s el principal port de Rssia en el golf de Finlndia. Fundada el 1703 inici tot seguit una rpida expansi demogrfica grcies sobretot al perode en qu fou capital de Rssia (1712-1918) cosa que la convert en un destacat centre poltic comercial industrial cultural i cientfic actualment el segon en importncia de Rssia. La branca principal de la indstria s la de la maquinria de la qual sobresurt la de la construcci naval lenergtica i la instrumental. T nombrosos centres densenyament superior i universitat fundada el 1918. En el transport de mercaderies ocupa el primer lloc el ferrocarril seguit del transport fluvial i martim. Lentrada de mercaderies en pes s tres vegades superior a la sortida. De Sant Petersburg surten dotze lnies de ferrocarril. El 1955 hi fou construt el metropolit. Fundada per Pere I desprs de la victria contra els suecs (1703) fou ben aviat centre de comunicaci entre lOrient i lOccident i es convert en una gran vila industrial i comercial. Centre cultural i artstic on es formaren els escriptors russos ms importants Peterburg es convert al s. XIX en el centre del moviment revolucionari democrtic i shi multiplicaren les societats secretes. All siniciaren els aixecaments del 1905 i del 1917. Capital de Rssia del 1712 al 1918 li fou russificat el nom original en Petrograd (1914) i en 1924-91 reb el nom de Leningrad en honor del dirigent de la revoluci russa. El 1991 recuper el nom original. Durant la Segona Guerra Mundial fou decretat el seu blocatge fet que produ la destrucci de la ciutat i la mort de la majoria dels seus habitants. Desprs de la guerra es refu i mantingu el rang de segona ciutat de lURSS i des del 1991 de Rssia. s seu metropolitana ortodoxa dependent del patriarcat de Moscou. T nombrosos edificis importants: la fortalesa Petropavlovskaja (inici del s. XVIII) i les catedrals de Sant Isaac i de Kazan (ara museu) ambdues de la primera meitat del s. XIX. El fams Palau dHivern (1754-62) fou construt segons plnols de larquitecte itali Bartolomeo Rastrelli del qual sn tamb els palaus Stroganov i Ani kov i la residncia destiu dels tsars prop de la ciutat (Petrodvorec). La ciutat t tamb un dels muse